Els bancs de bones pràctiques són un instrument valuós per generar coneixement i faciliten la seva democratització en posar-lo a l’abast del conjunt de la comunitat professional. Aquesta va ser una de les nombroses conclusions que es van endur a casa les prop de trenta persones que van assistir el 27 d’octubre a la sessió organitzada pel Laboratori de Serveis Socials de l’Escola de l’IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) de la UAB. L’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’AcPpJ van presentar els respectius projectes de bones pràctiques i van debatre amb els assistents sobre les virtuts i potencials d’aquest sistema d’aproximació a la realitat.

En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, Carmina Català i Yolanda Fierro van explicar el Banc de Bones Pràctiques de l’Àrea de Drets Socials, un projecte que camina des de fa tres anys i que conjuga el coneixement i la difusió de propostes d’intervenció municipals exemplars amb la formació i la promoció de la creativitat com a font d’innovació. En aquest cas, les bones pràctiques s’inscriuen en una administració concreta i tenen com a missió activar i aprofitar el coneixement i les aptituds dels seus propis professionals.

Per la Fundació Carles Pi i Sunyer va parlar Leonardo Díaz, responsable del banc de bones pràctiques d’aquesta institució privada. Díaz va explicar que la fundació va ser la primera institució que va activar, durant els anys 90, la primera experiència de l’estat amb un banc de bones pràctiques de l’administració. Al cap dels anys, però, el projecte va decaure, fins que es va reactivar recentment amb el suport econòmic i material de la Diputació de Barcelona. Els dos darrers anys la Federació Catalana de Municipis ha agafat el relleu com a impulsora i finançadora del projecte. En aquest cas, el repositori de bones pràctiques abasta la globalitat dels municipis catalans i divideix el recull en àrees d’intervenció municipal per especialitzar-ne el coneixement i l’anàlisi. En l’actualitat, el banc, que és públic, acull més de 400 projectes. El podeu consultar aquí.

Per l’AcPpJ, va ser el coordinador de la plataforma de Bones Pràctiques, Pep Montes, qui va exposar les claus del projecte. El debat va ser molt ric, i van aparèixer idees interessants lligades a les bones pràctiques com a font d’innovació i com a fórmula de coneixement compartit. Es va contextualitzar també els reculls d’experiències en el marc de l’actual crisi econòmica i va quedar clar que l’àmbit local és probablement el nivell de l’administració amb més facilitat per a promoure Innovació i, per tant, per generar també bones pràctiques.

Va ser especialment interessant constatar que tant a l’àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona o com a la Fundació Carles Pi i Sunyer es contemplen projectes adreçats a la joventut com a bones pràctiques, de manera que va aparèixer ràpidament la possibilitat d’establir línies de col·laboració entre les tres iniciatives. Els respectius responsables dels projectes es van emplaçar a mantenir el contacte i explorar possibles vies de relació.

En les imatges podeu veure diversos moments i perspectives del grup que va debatre al llarg de la sessió, i el politòleg Nicolas Barbieri, membre de l’IGOP i moderador del debat.