Manuel Cortés Pinto, Professional del mes

La web de L’AcPpJ estrena la secció que donarà llum i veu als nostres professionals de joventut. Un apartat de la web que vol premiar a cada un de nosaltres. Vols ser la /el professional del pròxim mes? Contacta amb nosaltres.

Qui som, on estem, d’on venim i a on anem?

 

 

 

 

 

 

Em dic Manuel Cortés Pinto, tot i que els amics em diuen “Manolo”… tinc 41 anys i enguany fa 20 que treballo en polítiques de joventut. Tinc quatre germans i convisc amb una dona extraordinària des de fa gairebé 10 anys, ella té 2 fills dels quals aprenc cada dia coses sobre els joves… .Vaig nàixer a Salamanca, els meus pares són d’allà, tot i que em vaig educar a Schaffhausen (Suïssa),  d’on vaig arribar a Martorell fa poc més de 30 anys…

 

On estem?

 

Actualment sóc el cap del Servei d’Informació Juvenil Punt Nord, del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Martorell, des de l’any 1992. Abans era auxiliar d’informació juvenil al mateix servei des de l’any 1988.

Des que tinc us de raó he estat vinculat al moviment associatiu, tant del meu poble adoptiu: Martorell, com a d’altres entitats: Associació de lluita contra l’atur Telobis als 80, Esplai Trencadissa, Esplai Guspira, colònies amb l’APPS, Castellers de Martorell, Associació Professional d’Educadors Socials de Catalunya (APESC), Bloc Juvenil, Yahoooh! Esport i lleure a natura… hi vaig estar implicat en els primers intents de crear una associació de professionals de les polítiques de joventut i per tant, sóc soci de l’AcPpJ des del principi, i actualment, amb la nova junta directiva sóc el tresorer d’aquesta associació.

 

D’on venim?

 

Em vaig llicenciar en psicologia a la UB, compaginant la carrera amb els estudis de Pedagogia del Lleure i Animació Sociocultural del Institut Català de Noves Professions (INCANOP), després de fer els cursos de monitor i director de lleure a l’Escola del Baix del Movibaix,  més tard vaig fer el curs d’anivellament a la Pere Tarrés de la URL per obtenir la Diplomatura en Educació Social;  estudis amb els que estic vinculat a través de l’APESC i posteriorment amb el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) amb el que estic implicat també des de la seva creació i concretament en la Comissió de Treball en Animació Sociocultural (CTASC).

 

A on anem? 

 

La veritat és que trobo que el més dur de la nostra professió és poder viure de la mateixa, doncs la precarietat laboral fa que moltes vegades et plantegis deixar-ho i dedicar-te a qualsevol altra cosa que estigui més ben remunerada… però hi ha alguna cosa en aquest ofici que “t’enganxa” i sembla que sigui més una militància que no pas una professió… Després de molts anys “d’abandonament institucional” amb la Llei de Polítiques de Joventut, “l’esperada”, sembla que potser les coses milloraran una mica. Vull ser optimista.