Es necessiten professionals de la joventut per superar la crisi
L’últim número del Papers de Joventut es dedicat a la figura dels professionals de les polítiques de joventut. Una suma d’articles d’entitats com la nostra i persones expertes i compromeses ens aporten l’anàlisi i la llum dins l’actual context de crisi.
L’Associació Diomira, fidel al seu objectiu de suport als joves, les polítiques de joventut i els seus professionals, ha editat en el seu últim número del Papers de Joventut un reportatge a fons i exclusiu sobre el col·lectiu en temps de crisi. Des d’articles d’experts com del nostre expresident Pep Montes i actual gerent d’ACELLEC o l’Ajo Monzó, coordinadora de la Xarxa Infojove del Govern de les Illes Balears, a les d’associacions de professionals com la valenciana (APJCV) o la nostra, fins a l’especial col·laboració entre el president del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) Pau Gonzàlez, i la presidenta de l’AcPpJ Marta Bravo.
Estem en crisi i des dels agents de les polítiques de joventut es tem perdre tot allò generat i aconseguit en aquests darrers 34 anys. Ens toca ser forts, valents i tornar a fer pedagogia. Un estat habitual o un mode de vida que ja coneixem, propi de nosaltres, qui treballa amb i per als joves. Pep Montes ens avisa en el seu article que en aquests temps “esdevenen una prova de foc aquelles polítiques que estan quotidianament qüestionades” i es pregunta: “superaran les polítiques de joventut aquesta prova?”. Tan pel que fa l’APJCV i l’AcPpJ coincideixen en prioritzar que, malgrat la situació adversa, el gran repte que queda per assolir és la regularització definitiva del col·lectiu professional. Una distinció lògica i sobradament guanyada. Ajo Monzó ens descriu deu punts per superar la crisi des d’una renovada gestió en la informació juvenil. I Pau Gonzàlez i Marta Bravo realitzen una reflexió interessant sobre els professionals de la joventut i l’associacionisme juvenil, perquè tal com manifesten “mentre els primers són la veu més autoritzada a nivell tècnic per a desenvolupar actuacions adreçades als i a les joves…les associacions juvenils són la veu més autoritzada a l’hora d’articular la participació juvenil”. Una relació cada cop més necessària de posar-la en pràctica i com dóna títol el seu article, hi ha “…molt per guanyar si cadascú fa la seva feina!".
La defensa del treball de proximitat i la interlocució estable amb els joves o del treball qualitatiu en la transició escola-treball, són per Pep Montes dues de les fonts del perquès són necessaris i vitals els professionals de les polítiques de joventut en temps de crisi. De totes maneres queda clar que, i tal com escriuen des del consell de redacció del Papers de Joventut en l’editorial d’aquest monogràfic: “No podem fer perillar un entrellat que ha estat tan difícil de construir al llarg de més de tres dècades, perquè el debilitament d’aquesta estructura costaria molts més anys de reconstruir…”.
Des de l’associació sabem que la situació de crisi actual afecta el col·lectiu i en paral·lel, els recursos de les polítiques de joventut. Us recomanem llegir aquest especial del Papers de Joventut, reflexionar, i animar-vos a participar en la defensa del nostre / vostre col·lectiu professional i la seva tasca, clau del futur. A l’AcPpJ ja sabeu on som i sempre us necessitem.
Papers de Joventut. Especial número 119: Els Professionals de la Joventut.
