Notícies i recursos

Eleccions municipals 2015 a Barcelona: propostes polítiques de joventut

La secretaria de la junta directiva de l’AcPpJ, Diana Perea, fa un repàs a les propostes de totes les formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona.

La secretaria de la junta directiva de l’AcPpJ, Diana Perea, fa un repàs a les propostes de totes les formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona.

La secretaria de la junta directiva de l’AcPpJ, Diana Perea, fa un repàs a les propostes de totes les formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona.

Diumenge vinent tenim una cita amb les urnes, ens queden pocs dies per acabar de comparar propostes electorals i escollir la que més ens agradi. Aprofito per compartir amb tots vosaltres un article que he publicat al blog Juvenópolis comparant les propostes electorals de l’àmbit de joventut dels principals partits candidats a l’alcaldia de Barcelona.

Faig un incís: pels qui no ho sàpiguen, Juvenópolis és el blog del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat (MIJS), en el què setmanalment els alumnes del MIJS publiquen un post relacionat amb temes de joventut. Us recomano molt que li feu una ullada i us subscriviu als RSS, les reflexions i notícies són bastant interessants.

Tornant a l’article, vull aclarir que l’he centrat en l’exemple de Barcelona ciutat per 2 raons: és la meva ciutat i és un municipi prou gran perquè doni suc a proposar temes ben diversos. (sense desmerèixer els partits més desconeguts ni els municipis més petits, malauradament no disposo de temps ni espai per ampliar-ho tant)

Cal puntualitzar que segons la Llei 33/2010 de polítiques de Joventut la competència en matèria de joventut és responsabilitat del Govern de la Generalitat, tot i que els governs locals poden actuar en matèria de joventut, i de fet, és d’especial rellevància que les polítiques de joventut siguin gestionades des de la proximitat dels ens locals. Aleshores, a què es comprometen els partits polítics des de l’àmbit municipal?

La proposta de CIU és una continuació de les polítiques impulsades en l’última legislatura: repetir el “Pla d’Adolescència i Joventut” i el “Pla d’Equipaments Juvenils”; continuar amb els programes per l’ocupació, suport a emprenedors i petits comerciants de Barcelona Activa; FP dual; programes de creixement personal per adolescents i famílies, integrar tots els serveis d’informació, orientació i assessorament juvenil en una xarxa única, creació de l’Observatori de la Joventut de Barcelona, i posar especial atenció als col·lectius més vulnerables.

 

El PSC proposa 2 eixos principals: ocupació i emancipació. Ja es veu clarament que les seves polítiques estan centrades en la transició a la vida adulta. Les propostes que fan estan recolzades per dades i pressupostades: 24 milions € pel Pla de Xoc contra l’Atur juvenil (incentius fiscals, garantia juvenil, impuls a Barcelona Activa, promoció de l’emprenedoria i el desenvolupament del talent, beques i crèdits per estudiar, reforç al Pla Jove, als PFI en sectors estratègics, a la FP dual…) i 16 milions € per suplir la desapareguda Renda Bàsica d’Emancipació.

Les mesures que presenta Barcelona en Comú no són exclusives de joventut, sinó transversals a diversos àmbits (joventut, infància, igualtat, ciutadania, participació…). Els eixos principals són la dignificació de les condicions laborals (pla de xoc contra l’atur), ampliar el ventall d’oferta educativa pública (reforç als programes TET, PFI, ESO, Cicles, Educació d’adults, ensenyaments artístics) i combatre l’absentisme, l’abandonament prematur i el fracàs escolar; ampliar el parc d’habitatges de lloguer per a joves. Emfatitzen la importància i autonomia a la comunitat, capaç d’educar, autoorganitzar-se i autogestionar-se, corresponsabilitzar-se i prendre decisions conjuntament amb el govern municipal sobre els equipaments i espais públics.

 

ERC té un discurs molt extens i molt treballat; les 113 mesures de l’àmbit de joventut gairebé semblen un Pla Local de Joventut sencer. Falta saber si en 4 anys tindrien temps d’aplicar-les totes… A ERC parteixen des d’una visió integral de la joventut, per tant, toquen tots els temes: ocupació, educació, habitatge, participació, associacionisme, lleure, cultura, salut, transports, etc. Donen molt protagonisme a l’associacionisme com a escola de participació ciutadana, l’educació en el lleure per vehicular accions de promoció de la salut (mental i emocional) i la igualtat.

La CUP defuig dels paternalismes, parteix de la base que els i les joves (que ja no són infants ni adolescents) són subjecte actiu de les polítiques públiques; per tant han de tenir veu i vot: dret de vot pels majors de 16 anys, codecisió sobre la planificació d’espais urbans públics, autogestió d’equipaments públics, suport a la okupació i al sindicalisme. Donen importància a la informació i orientació juvenil, promoció de la salut sexual i reproductiva, i reivindiquen la recuperació de l’ús del carrer per part de la ciutadania.

 

Millor Barcelona utilitza molt les expressions “millorar”, “afavorir”, “potenciar”… les coses que ja funcionen, però les mesures que proposen són poc concretes. Fan èmfasi en l’emprenedoria i polítiques emancipatòries en general, lligat a la idea que les polítiques de joventut han d’actuar sobre adolescents i joves per facilitar-los-hi que esdevinguin ciutadans responsables i participatius. S’interessen per l’orientació i assessorament, el seguiment personalitzat dels casos en risc d’exclusió social, i la promoció de la salut mental i emocional per a joves i adolescents.

 

El PP no ha presentat cap proposta electoral específica per la candidatura de Barcelona, l’únic que es pot trobar a la seva web són les recomanacions genèriques per a tots els municipis. Fan èmfasis en la protecció als menors d’edat respecte de l’exclusió social, la pobresa, el maltractament infantil, les relacions abusives; la promoció de la salut, el benestar i la seguretat; i la canalització de la participació ciutadana a través d’espais formals (associacionisme i espais de diàleg)

 

Ciutadans també visualitza els joves (i infants) com un col·lectiu vulnerable i al que cal protegir. El seu programa és una declaració de bones intencions, tanmateix no entra a detallar mesures d’actuació. Destaca l’èmfasi en la coordinació entre Ajuntament de Barcelona, SOC i Departament d’Ensenyament, que s’hauria de traduir en: un pla de xoc contra l’atur juvenil, programes de formació professionalitzadora lligats a pràctiques i col·locació, xerrades d’orientació educativa, laboral i de promoció de la igualtat als instituts. Donen importància a l’esport com a instrument de cohesió social, integració i transmissió de valors.

Espero que aquest resum us hagi estat útil. Ens veiem a les urnes!

Diana Perea

Secretària de l’AcPpJ

 

 
Diumenge vinent tenim una cita amb les urnes, ens queden pocs dies per acabar de comparar propostes electorals i escollir la que més ens agradi. Aprofito per compartir amb tots vosaltres un article que he publicat al blog Juvenópolis comparant les propostes electorals de l’àmbit de joventut dels principals partits candidats a l’alcaldia de Barcelona.

 

Faig un incís: pels qui no ho sàpiguen, Juvenópolis és el blog del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat (MIJS), en el què setmanalment els alumnes del MIJS publiquen un post relacionat amb temes de joventut. Us recomano molt que li feu una ullada i us subscriviu als RSS, les reflexions i notícies són bastant interessants.

Tornant a l’article, vull aclarir que l’he centrat en l’exemple de Barcelona ciutat per 2 raons: és la meva ciutat i és un municipi prou gran perquè doni suc a proposar temes ben diversos. (sense desmerèixer els partits més desconeguts ni els municipis més petits, malauradament no disposo de temps ni espai per ampliar-ho tant)

 

Cal puntualitzar que segons la Llei 33/2010 de polítiques de Joventut la competència en matèria de joventut és responsabilitat del Govern de la Generalitat, tot i que els governs locals poden actuar en matèria de joventut, i de fet, és d’especial rellevància que les polítiques de joventut siguin gestionades des de la proximitat dels ens locals. Aleshores, a què es comprometen els partits polítics des de l’àmbit municipal?

 

La proposta de CIU és una continuació de les polítiques impulsades en l’última legislatura: repetir el “Pla d’Adolescència i Joventut” i el “Pla d’Equipaments Juvenils”; continuar amb els programes per l’ocupació, suport a emprenedors i petits comerciants de Barcelona Activa; FP dual; programes de creixement personal per adolescents i famílies, integrar tots els serveis d’informació, orientació i assessorament juvenil en una xarxa única, creació de l’Observatori de la Joventut de Barcelona, i posar especial atenció als col·lectius més vulnerables.

 

El PSC proposa 2 eixos principals: ocupació i emancipació. Ja es veu clarament que les seves polítiques estan centrades en la transició a la vida adulta. Les propostes que fan estan recolzades per dades i pressupostades: 24 milions € pel Pla de Xoc contra l’Atur juvenil (incentius fiscals, garantia juvenil, impuls a Barcelona Activa, promoció de l’emprenedoria i el desenvolupament del talent, beques i crèdits per estudiar, reforç al Pla Jove, als PFI en sectors estratègics, a la FP dual…) i 16 milions € per suplir la desapareguda Renda Bàsica d’Emancipació.

 

Les mesures que presenta Barcelona en Comú no són exclusives de joventut, sinó transversals a diversos àmbits (joventut, infància, igualtat, ciutadania, participació…). Els eixos principals són la dignificació de les condicions laborals (pla de xoc contra l’atur), ampliar el ventall d’oferta educativa pública (reforç als programes TET, PFI, ESO, Cicles, Educació d’adults, ensenyaments artístics) i combatre l’absentisme, l’abandonament prematur i el fracàs escolar; ampliar el parc d’habitatges de lloguer per a joves. Emfatitzen la importància i autonomia a la comunitat, capaç d’educar, autoorganitzar-se i autogestionar-se, corresponsabilitzar-se i prendre decisions conjuntament amb el govern municipal sobre els equipaments i espais públics.

 

ERC té un discurs molt extens i molt treballat; les 113 mesures de l’àmbit de joventut gairebé semblen un Pla Local de Joventut sencer. Falta saber si en 4 anys tindrien temps d’aplicar-les totes… A ERC parteixen des d’una visió integral de la joventut, per tant, toquen tots els temes: ocupació, educació, habitatge, participació, associacionisme, lleure, cultura, salut, transports, etc. Donen molt protagonisme a l’associacionisme com a escola de participació ciutadana, l’educació en el lleure per vehicular accions de promoció de la salut (mental i emocional) i la igualtat

 

La CUP defuig dels paternalismes, parteix de la base que els i les joves (que ja no són infants ni adolescents) són subjecte actiu de les polítiques públiques; per tant han de tenir veu i vot: dret de vot pels majors de 16 anys, codecisió sobre la planificació d’espais urbans públics, autogestió d’equipaments públics, suport a la okupació i al sindicalisme. Donen importància a la informació i orientació juvenil, promoció de la salut sexual i reproductiva, i reivindiquen la recuperació de l’ús del carrer per part de la ciutadania.

 

Millor Barcelona utilitza molt les expressions “millorar”, “afavorir”, “potenciar”… les coses que ja funcionen, però les mesures que proposen són poc concretes. Fan èmfasi en l’emprenedoria i polítiques emancipatòries en general, lligat a la idea que les polítiques de joventut han d’actuar sobre adolescents i joves per facilitar-los-hi que esdevinguin ciutadans responsables i participatius. S’interessen per l’orientació i assessorament, el seguiment personalitzat dels casos en risc d’exclusió social, i la promoció de la salut mental i emocional per a joves i adolescents.

 

El PP no ha presentat cap proposta electoral específica per la candidatura de Barcelona, l’únic que es pot trobar a la seva web són les recomanacions genèriques per a tots els municipis. Fan èmfasis en la protecció als menors d’edat respecte de l’exclusió social, la pobresa, el maltractament infantil, les relacions abusives; la promoció de la salut, el benestar i la seguretat; i la canalització de la participació ciutadana a través d’espais formals (associacionisme i espais de diàleg)

 

Ciutadans també visualitza els joves (i infants) com un col·lectiu vulnerable i al que cal protegir. El seu programa és una declaració de bones intencions, tanmateix no entra a detallar mesures d’actuació. Destaca l’èmfasi en la coordinació entre Ajuntament de Barcelona, SOC i Departament d’Ensenyament, que s’hauria de traduir en: un pla de xoc contra l’atur juvenil, programes de formació professionalitzadora lligats a pràctiques i col·locació, xerrades d’orientació educativa, laboral i de promoció de la igualtat als instituts. Donen importància a l’esport com a instrument de cohesió social, integració i transmissió de valors.

 

Espero que aquest resum us hagi estat útil. Ens veiem a les urnes!

 

Diana Perea

Secretària de l’AcPpJ

 

 
Diumenge vinent tenim una cita amb les urnes, ens queden pocs dies per acabar de comparar propostes electorals i escollir la que més ens agradi. Aprofito per compartir amb tots vosaltres un article que he publicat al blog Juvenópolis comparant les propostes electorals de l’àmbit de joventut dels principals partits candidats a l’alcaldia de Barcelona.

 

Faig un incís: pels qui no ho sàpiguen, Juvenópolis és el blog del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat (MIJS), en el què setmanalment els alumnes del MIJS publiquen un post relacionat amb temes de joventut. Us recomano molt que li feu una ullada i us subscriviu als RSS, les reflexions i notícies són bastant interessants.

Tornant a l’article, vull aclarir que l’he centrat en l’exemple de Barcelona ciutat per 2 raons: és la meva ciutat i és un municipi prou gran perquè doni suc a proposar temes ben diversos. (sense desmerèixer els partits més desconeguts ni els municipis més petits, malauradament no disposo de temps ni espai per ampliar-ho tant)

 

Cal puntualitzar que segons la Llei 33/2010 de polítiques de Joventut la competència en matèria de joventut és responsabilitat del Govern de la Generalitat, tot i que els governs locals poden actuar en matèria de joventut, i de fet, és d’especial rellevància que les polítiques de joventut siguin gestionades des de la proximitat dels ens locals. Aleshores, a què es comprometen els partits polítics des de l’àmbit municipal?

 

La proposta de CIU és una continuació de les polítiques impulsades en l’última legislatura: repetir el “Pla d’Adolescència i Joventut” i el “Pla d’Equipaments Juvenils”; continuar amb els programes per l’ocupació, suport a emprenedors i petits comerciants de Barcelona Activa; FP dual; programes de creixement personal per adolescents i famílies, integrar tots els serveis d’informació, orientació i assessorament juvenil en una xarxa única, creació de l’Observatori de la Joventut de Barcelona, i posar especial atenció als col·lectius més vulnerables.

 

El PSC proposa 2 eixos principals: ocupació i emancipació. Ja es veu clarament que les seves polítiques estan centrades en la transició a la vida adulta. Les propostes que fan estan recolzades per dades i pressupostades: 24 milions € pel Pla de Xoc contra l’Atur juvenil (incentius fiscals, garantia juvenil, impuls a Barcelona Activa, promoció de l’emprenedoria i el desenvolupament del talent, beques i crèdits per estudiar, reforç al Pla Jove, als PFI en sectors estratègics, a la FP dual…) i 16 milions € per suplir la desapareguda Renda Bàsica d’Emancipació.

 

Les mesures que presenta Barcelona en Comú no són exclusives de joventut, sinó transversals a diversos àmbits (joventut, infància, igualtat, ciutadania, participació…). Els eixos principals són la dignificació de les condicions laborals (pla de xoc contra l’atur), ampliar el ventall d’oferta educativa pública (reforç als programes TET, PFI, ESO, Cicles, Educació d’adults, ensenyaments artístics) i combatre l’absentisme, l’abandonament prematur i el fracàs escolar; ampliar el parc d’habitatges de lloguer per a joves. Emfatitzen la importància i autonomia a la comunitat, capaç d’educar, autoorganitzar-se i autogestionar-se, corresponsabilitzar-se i prendre decisions conjuntament amb el govern municipal sobre els equipaments i espais públics.

 

ERC té un discurs molt extens i molt treballat; les 113 mesures de l’àmbit de joventut gairebé semblen un Pla Local de Joventut sencer. Falta saber si en 4 anys tindrien temps d’aplicar-les totes… A ERC parteixen des d’una visió integral de la joventut, per tant, toquen tots els temes: ocupació, educació, habitatge, participació, associacionisme, lleure, cultura, salut, transports, etc. Donen molt protagonisme a l’associacionisme com a escola de participació ciutadana, l’educació en el lleure per vehicular accions de promoció de la salut (mental i emocional) i la igualtat

 

La CUP defuig dels paternalismes, parteix de la base que els i les joves (que ja no són infants ni adolescents) són subjecte actiu de les polítiques públiques; per tant han de tenir veu i vot: dret de vot pels majors de 16 anys, codecisió sobre la planificació d’espais urbans públics, autogestió d’equipaments públics, suport a la okupació i al sindicalisme. Donen importància a la informació i orientació juvenil, promoció de la salut sexual i reproductiva, i reivindiquen la recuperació de l’ús del carrer per part de la ciutadania.

 

Millor Barcelona utilitza molt les expressions “millorar”, “afavorir”, “potenciar”… les coses que ja funcionen, però les mesures que proposen són poc concretes. Fan èmfasi en l’emprenedoria i polítiques emancipatòries en general, lligat a la idea que les polítiques de joventut han d’actuar sobre adolescents i joves per facilitar-los-hi que esdevinguin ciutadans responsables i participatius. S’interessen per l’orientació i assessorament, el seguiment personalitzat dels casos en risc d’exclusió social, i la promoció de la salut mental i emocional per a joves i adolescents.

 

El PP no ha presentat cap proposta electoral específica per la candidatura de Barcelona, l’únic que es pot trobar a la seva web són les recomanacions genèriques per a tots els municipis. Fan èmfasis en la protecció als menors d’edat respecte de l’exclusió social, la pobresa, el maltractament infantil, les relacions abusives; la promoció de la salut, el benestar i la seguretat; i la canalització de la participació ciutadana a través d’espais formals (associacionisme i espais de diàleg)

 

Ciutadans també visualitza els joves (i infants) com un col·lectiu vulnerable i al que cal protegir. El seu programa és una declaració de bones intencions, tanmateix no entra a detallar mesures d’actuació. Destaca l’èmfasi en la coordinació entre Ajuntament de Barcelona, SOC i Departament d’Ensenyament, que s’hauria de traduir en: un pla de xoc contra l’atur juvenil, programes de formació professionalitzadora lligats a pràctiques i col·locació, xerrades d’orientació educativa, laboral i de promoció de la igualtat als instituts. Donen importància a l’esport com a instrument de cohesió social, integració i transmissió de valors.

 

Espero que aquest resum us hagi estat útil. Ens veiem a les urnes!

 

Diana Perea

Secretària de l’AcPpJ