Obertes les preinscripcions pel Màster Interuniversitari en Joventut i Societat

Si tens interès en el treball amb joves, la recerca en joventut o els estudis de joventut o de les polítiques de joventut, aquest és el teu màster.

El Màster Interuniversitari en Joventut i Societat neix amb l’objectiu de consolidar una oferta formativa permanent en l’àmbit de la recerca, la intervenció i les polítiques públiques en joventut. En aquest sentit la titulació capacitarà per a:

  • La comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics així com per a la metodologia de treball, l’anàlisi, la direcció i la gestió de polítiques de joventut, amb tot el que aquestes comporten de diagnòstic, disseny, aplicació i avaluació de plans, programes i projectes.
  • L’acció directa amb joves i el treball juvenil a partir d’integrar els coneixements específics, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les capacitats de resolució de problemes en entorns nous o definits de forma imprecisa.
  • La recerca en estudis de joventut, des de l’epistemologia, la metodologia i les conceptualitzacions bàsiques de la joventut fins als seus principals camps de recerca: història, educació, economia, psicologia, participació social, oci, identitat, consum, salut, comunicació i polítiques de joventut. 

Aquesta és una titulació oficial de 60 ECTS que es pot realitzar en un, dos o més anys, segons disponibilitat de l’alumne i ofereix pràctiques externes en centres, projectes o serveis vinculats a l’acció, l’estudi de la joventut o les polítiques de joventut. El màster inicia l’activitat acadèmica el primer divendres d’octubre i la docència presencial acaba el penúltim divendres de juny.

La formació, amb vocació interdisciplinària, compta amb la participació de la Universitat de Girona (coordinació), la Universitat de Lleida, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de la Joventut.

Per a més informació, queda a disposició dels interessats el correu electrònic , els telèfons 972 41 83 11 / 972 41 83 20 i la web www.udg.edu/masterjoventut. També podeu fer seguiment a les xarxes socials del Màster:

• Instagram: joventutisocietat

• Facebook: Màster Interuniversitari en Joventut i Societat

• Twitter: @MI_JS

• Bloc: juvenopolis.wordpress.com

L’ACPJ col·labora amb el Màster i hi participa com a membre del seu Consell Assessor. 

L’ACPJ a la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura” 

L’ACPJ va participar el passat 8 de juny al taller de la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura”, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a l’Espai Bombers.

Aquesta representava la tercera de les quatre sessions que configuren el cicle de tallers, una iniciativa nascuda arrel dels botellots que es van celebrar a la capital catalana durant el Covid-19 i que te com a objectiu conèixer més àmpliament les diverses realitats de l’oci nocturn a Barcelona.

D’aquesta manera, la sessió es va dividir en una primera part on els participants van debatre les problemàtiques detectades en relació a aquesta temàtica, i on també es va posar en valor el pes de les festes alternatives a Barcelona, cada cop més presents al circuit nocturn de la ciutat.  La segona part va girar entorn a la creació d’una xarxa juvenil, a qui cal donar veu a l’hora de gestionar i planificar el calendari festiu.

En aquesta tercera sessió de la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura” els participants van fer un mapeig dels espais d’oci nocturn barcelonins i van debatre la possibilitat d’un altre model festiu i cultural, basat en exemples d’altres municipis catalans i països com Colòmbia i Holanda.

L’última sessió del cicle se celebrarà el 22 de juny al Saló de Cent on es presentarà el recull de les propostes i conclusions sorgides dels tallers anteriors.

Bona participació i assistència a la jornada Reconeixem-nos 2022

L’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya i l’Associació Catalana de Professionals de Joventut van organitzar el passat 2 de juny una nova edició del “Reconeixem-nos”, una trobada entre representants de diverses entitats juvenils del territori per debatre i posar en comú algunes de les problemàtiques que afronta el col·lectiu juvenil.

Enguany la temàtica va girar entorn a l’accés de les joves als espais d’autogestió, les polítiques locals de Joventut i els diferents models organitzatius de les entitats convidades que, en aquesta ocasió, van ser el CJ Can Ricart (Poblenou), el CJ Girapells (Guinardó), el CJA Ciutat Vella, les JAM (Montbau), el CJ Queixal d’en Xöves (Horta) i l’Espai Jove Escorxador (Palau-solità i Plegamans).

Després d’una primera ronda de presentació, ponents i assistents van participar conjuntament en les taules de debat 1) “Com es vincula l’espai amb un model de Gestió Cívica al territori?” i 2) “Accés, reclamació i okupació d’espais”, d’on en van sortir reflexions sobre les dificultats per constituir-se com a entitat, la institucionalització dels espais i serveis, la relació entre organismes públics i entitats o l’actitud adult-centrista de l’administració.

La darrera part del Reconeixem-nos va ser una posada en comú dels debats oberts al llarg de la jornada, en format “taula rodona, d’on en van sortir les conclusions i valoracions que, des de l’ACPJ i Casals de Joves de Catalunya, recopilarem a través d’un recurs digital que es publicarà en els pròxims mesos.

Des de les entitats organitzadores celebrem la bona participació i la qualitat dels debats tinguts en aquesta edició del Reconeixem-nos.

Ple monogràfic de Joventut al Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya ha acollit entre els dies 10,11 i 12 de maig un Ple Monogràfic sobre Joventut, un acte que no se celebrava des del 2013 i que s’ha centrat en l’habitatge, l’ocupació, i la salut mental com a eixos principals de debat. S’espera que d’aqueta sessió en resulti una modificació de llei o una proposta legislativa que inclogui els compromisos, demandes i propostes d’acció.

Representants de diferents grups polítics catalans, entitats juvenils i professionals de joventut han omplert les cadires de l’hemicicle i han fet valer les seves reivindicacions des de totes les òptiques que afecten al col·lectiu d’entre 18 a 35 anys. En aquest sentit, Mireia Dionisio, diputada al Parlament pel PSC, ha recordat que aquest sector de població porta arrossegant les conseqüències de la crisi econòmica de 2008 i de la crisi soci-sanitària del Covid, situació que, a dia d’avui, es tradueix en la taxa d’emancipació juvenil més baixa dels últims 100 anys.

En la mateixa línia, Júlia Rosanna, presidenta del CNJ de Catalunya, feia palesa la necessitat de modificar la normativa d’habitatge de protecció social i d’impulsar un parc d’habitatge que garanteixi el 30% dels habitatges socials totals a les joves, actualment situat a l’1,5%. Rosanna afegia que “ens trobem davant un escenari de precarització estructural que s’ha instal·lat en la vida i els imaginaris de present i futur de totes aquelles qui veuen utòpica una estabilitat vital i laboral a mitjà termini.”

En el bloc de salut mental i sanitat pública, les demandes s’han centrat en la necessitat de reforçar els centres d’atenció de salut mental, fomentar programes de prevenció comunitària i establir polítiques amb perspectives col·lectives per damunt de les individuals, demandes que, com denuncien els professionals juvenils, no podran materialitzar-se sense inversió pública ni sense un augment de professionals sanitaris.

Violant Cervera, Consellera de Drets Socials, ha recordat que el Govern està redactant el nou Pla Nacional de Catalunya i que aquest hauria de ser un eina estratègica per fer front als problemes que afronten els joves. Per primer vegada, afirmava, “les noves generacions tenen unes expectatives pitjors a les que van tenir els seus pares i aquesta realitat, dins d’una societat paternalista i adult-centrista, pot derivar en una gran fractura generacional .”

El Ple Monogràfic de Joventut ha estat impulsat pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya, qui ha redactat un document, juntament amb les entitat que en formen part, on s’exposen les 16 demandes prioritàries en la defensa dels drets de les persones joves davant dels organismes públics. Aquestes són:

PLA DE XOC PER A L’HABITATGE JUVENIL

1. Impulsar un Parc Públic d’Habitatge Social per a joves.

2. De nou: La regulació de preus dels lloguers és imprescindible.

3. Informació i assessorament per a joves que es volen emancipar.

4. Impuls de polítiques habitacionals més enllà de la compra i el lloguer: models d’accés i tinença de l’habitatge.

5. Regulació de les residències d’estudiants i els col·legis majors.

6. Una Radiografia de joves i accés a l’habitatge

ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL

7. Incorporar una major perspectiva juvenil als Centres de Salut Mental

8. Augmentar els recursos destinats en atenció psicològica per a joves

9. Una oferta formativa sobre suïcidi juvenil als Centres d’Educació d’arreu del País i uns plans de prevenció amb perspectiva jove

10. Generar estudis, indicadors i dades de forma periòdica sobre la salut mental de les joves.

11. Dur a terme campanyes públiques de sensibilització de la salut mental i la prevenció del suïcidi juvenil.

TREBALL EN CONDICIONS DIGNES

12. Elaborar un registre únic de Becàries a Catalunya i dignificació de les practiques.

13. Fomentar de l’Economia Social i Solidària des de l’adolescència fins a la Joventut.

14. Millorar l’oferta de Formació professional arreu del país.

15. Una nova mirada de Garantia Juvenil.

16. Per al coneixement dels nostres drets laborals als centres d’educació.

Des de l’ACPJ lamentem que no s’hagi invitat a participar a cap membre de l’entitat, així com tampoc cap veu dels professionals de joventut, principals motors en l’impuls i aplicació de les polítiques de joventut.

📸 Foto: @CNJCat

Jornada ReConeixem-nos 2022:

Un espai per a les joves!

Dijous 2 de juny de 10:00h a 14.00h

Ha arribat la tercera edició de la jornada ReConeixem-nos organitzada per l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya i l’Associació Catalana de Professionals de Joventut.

Tindrà lloc el dijous 2 de juny de 10h a 14h al Centre Cívic Pati Llimona.

👉🏽 Inscripcions obertes al següent Formulari d’inscripció

Enguany debatrem sobre la importància de l’accés de les joves a l’espai per autoorganitzar-se i com influeixen en aquesta eqüació les polítiques i els plans locals de joventut i el treball amb les joves.

Coneixerem diferents models de gestió juvenil dels espais a través d’exepriències i realitats d’entitats, casals i col·lectius juvenils i reflexionarem entorn a recursos, eines i estratègies útils pels i les professionals de joventut per a millorar la seva tasca i promoure, així, un espai per a les joves.

Vine a la jornada i emporta’t recursos per fomentar la gestió juvenil dels espais!

La jornada és oberta a tothom que treballi o estigui interessat en la joventut i els models de gestió juvenil. Per motius d’organització i aforament us preguem que formalitzeu la inscripció a l’activitat, omplint les dades que a continuació us demanem.

👉🏽 Podeu inscriure-us al següent Formulari d’inscripció

Compareixença a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament

Des de l’ACPJ hem fet arribar les següents necessitats i prioritats dels i les professionals de joventut al Parlament de Catalunya

Fa més de quaranta anys que a Catalunya s’apliquen polítiques de joventut. I des de en fa 12 tenim la Llei que estableix el marc normatiu i competencial. Citant la mateixa Llei:

El capítol III  professionals i instruments d’execució de les polítiques de joventut s’inicia així:  “L’execució de les polítiques de joventut, d’acord amb aquesta llei, es concreta per mitjà de la feina dels professionals de les polítiques de joventut”.

I més endavant, en el següent article, el 33 defineix a aquests professionals com: “les persones que es dediquen de manera professional a la recerca, el disseny, la direcció, l’aplicació o l’avaluació de plans, programes o projectes destinats a les persones joves, des de les administracions públiques, l’empresa privada o el teixit associatiu, en el marc de les polítiques de joventut”. 

La pròpia llei reconeix a les i els professionals de joventut com a les persones encarregades de materialitzar i desenvolupar les polítiques de joventut, com els interlocutors vàlids, autoritzats i imprescindibles per a què aquestes creixin i millorin. Tanmateix, el nostre col·lectiu ha patit de forma generalitzada condicions de treball insuficients, amb elevats índexs de precarietat i amb un escàs reconeixement tècnic i professional.

Des de l’associació hem seguit amb interès aquesta comissió, i hem escoltat per part de diferents actors i grups parlamentaris la necessitat d’actualitzar aquesta llei. Nosaltres entenem que és imprescindible. Si volem que les polítiques de joventut siguin considerades essencials i arribin de manera òptima a tots els joves, cal modificar la llei i incloure tres punts clau:

  1. Obligatorietat de la figura del professional de joventut amb una ratio que en determini el nombre adequat. 
  2. Categoritzar les figures i perfils professionals de joventut 
  3. Dotar econòmicament a les polítiques de joventut perquè aquestes es puguin desenvolupar correctament.

Ho detallem punt per punt. 

  1. Obligatorietat/ Ratio: 

Què volem dir amb obligatorietat? Doncs que ens cal una llei, equiparable a la llei de serveis socials, és a dir, una llei on sigui obligatori la figura dels professionals de joventut, així com una ràtio que determini el nombre de professionals que pertoca per un determinat nombre de joves. 

Què està passant actualment? Doncs que a l’àmbit municipal cada ajuntament decideix si fer o no polítiques de joventut. Trobaríem ajuntaments on no existeix aquesta regidoria, o d’altres on és compartida. Ciutats de 50.000 habitants amb un sol treballador de joventut, i pobles de 10.000 amb un equip de 3 persones. En resum, cadascú fa l’aposta que vol, i si no vol no la fa i no passa res.

Per a municipis menors de 5.000 habitants, la DGJ contempla la figura de les tècniques compartides. És a dir, persones que gestionen les polítiques de joventut a diversos municipis alhora. I sovint aquests porten 5, 6 o 7 municipis alhora. Doncs, ni així cobreixen tota la demanda.

Actualment s’estima que hi ha 1.200 professionals en l’àmbit de la joventut a tot el territori català. Aquesta dada la sabem gràcies al Cens de Professionals en l’àmbit de la joventut a Catalunya, 2018. I uns 1.672.570 joves a tot el territori català (EJC 2017). Si fem el càlcul hi ha 1 professional de joventut, per cada 1.400 joves. 

Amb aquestes dades queda palesa la urgència d’establir  l’obligatorietat dels professionals de joventut, i la necessitat de determinar-ne el nombre adequat a través d’un càlcul racional, que permeti desenvolupar aquestes polítiques amb qualitat i fer que arribin a tots els joves del país.

  1. Categoritzar les figures i perfils professionals de joventut 

La segona reivindicació, podria considerar-se una continuació de la primera. Comencem aquest apartat citant de nou la llei, però el màxim que podem fer és enumerar les funcions genèriques que ha de tenir un professional de joventut, d’una llista, sense especificar a qui correspon cada una d’aquestes funcions.

Tot i que, existeixen de manera oficiosa nombroses figures que a tots ens sonaran, com ara: tècnica de joventut, tècnica compartida, tècnica comarcal, dinamitzadora, informadora juvenil o educadora de carrer; la llei actual no ni determina les funcions, ni les nombra ni les categoritza. 

Al no estar regulat, veiem convocatòries per a treballar a l’administració, oposicions, on per a ser coordinador, cap d’àrea, o tècnic/a de joventut no cal tenir un grau. No és necessari tenir una carrera universitària, perquè moltes d’aquestes ofertes tenen categoria d’administratiu, és a dir C1. Ja de per sí seria bastant surrealista que per fer una tasca de manera professional, tant es pugui presentar un físic quàntic com un graduat en belles arts, i encara ho és més que pugui acabar de cap d’àrea una persona amb batxillerat i el títol de monitor de lleure.

No es tracta de menystenir a ningú per tenir o no estudis superiors, però quan per exemple mirem l’ajuntament, tothom té clar les categories, les funcions, i els estudis de per exemple: l’arquitecte, l’aparellador o el delineant.

Així doncs, cal que la nova llei incorpori quins son els professionals de joventut, quin perfil i estudis han de tenir, quina categoria correspon d’ells, i quines han de ser les seves tasques i les funcions. Entenem que és una qüestió bàsica i de mínims.

  1. Dotar adequadament a les polítiques de joventut. 

Per últim, però com s’acostuma a dir, no per això el menys important. La darrera reivindicació imprescindible que cal aplicar és la dotació de recursos.

Sense una dotació econòmica i material suficient no poden existir uns serveis de qualitat, ni un desenvolupament real i transformador de les polítiques de joventut. El tema del pressupost actual, no és un problema d’aquest any, o d’aquest govern. Al nostre entendre és un problemàtica estructural que cal resoldre amb urgència.

Actualment es destinen de forma directa 35 M€ en polítiques de joventut. El que representa un 0,08% del pressupost actual. D’aquesta xifra encara podem restar-ne els diners que es destinen a la xarxa d’albergs, i si filéssim més prims els salaris dels treballadors. I al final, el que en quedaria seria ben poca cosa per desenvolupar programes i accions concretes pels joves.

És cert, que algú podria dir que joventut s’ha de considerar transversal, que hi ha altres partides des d’ocupació o des d’habitatge dels quals els joves en son clarament els beneficiaris i que mostren que s’inverteix molt més que això. I és cert, però també, a tall d’exemple per persones amb risc d’exclusió social hi ha aquesta transversalitat i alhora se’n destinen de forma directe, i encertadament, molts més recursos.

No és un qüestió puntual, és una tema que sempre ha sigut així, i que cal abordar. Mirem-ho des d’un altre punt de vista, la Llei 12/2007 de serveis socials, estableix el marc de coordinació entre el Departament  i els ens locals. Planteja que el contracte programa, sigui una eina que permeti establir una relació equilibrada entre el govern autonòmic i el govern local en la gestió, la prestació i la implementació dels serveis socials al territori. 

Joventut té la seva fitxa dins del contracte programa de Serveis Socials. I tornant a fer un exercici de translació al dia a dia, amb el Contracte Programa actual veiem que:

Els municipis de menys de 500 habitants que hi participen reben una subvenció d’uns 500€.

Els de 500 a 5.000, en rebran entre 1.000€  i 1.500€, amb els quals potser ni arriben a cobrir el cost de tenir un tècnic compartit, que ve un cop a la setmana al seu municipi.

Municipis de més de 10.000 habitants poden rebre quantitats més interessants d’entre 5.000€  i 25.000€ i segurament els més grans encara en rebin més.

Les Oficines Joves, son la materialització de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil i que son un servei d’informació, orientació, assessorament i acompanyament d’abast comarcal amb uns serveis especialitzats en temes com el treball, la salut, l’educació, l’habitatge i la mobilitat internacional. Doncs si fem una mitjana amb els diners que es dona, segurament podran cobrir un/a tècnic/a comarcal (després de fer les visites i inspeccions de lleure) i un/a tècnic/a especialista, un 40% del cost dels i les tècniques compartides que li pertoquin, i li quedaran entre 3.000€  i 5.000€  per desenvolupar polítiques de joventut.

Amb aquests imports, no podem plantejar-nos seriosament cap repte de país que canviï la realitat dels nostres joves. 

Volem apuntar, que a banda de no tenir finançament per fer pràcticament res, tampoc el contracte programa ens ha portat l’estabilitat de la figura de les Referents d’Ocupació Juvenil, ni de dinamitzadors/es cívics/ques, ni els i les tècniques rurals, ni tan sols personal administratiu per gestionar totes aquestes subvencions de les que parlava abans.

Amb tot això, quan es parla que en al futur Pla Nacional de Joventut de Catalunya es donarà el protagonisme als joves i que s’abordarà temes com els drets de les persones joves, la transformació digital o la justícia climàtica; remarquem que si aquest camí si no es dota d’inversió, anirem al no res. 

Al iniciar aquesta legislatura la Consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va fer unes declaracions, que tothom podria compartir. Va dir, que: “Un país que no aposta pels i les joves, no té futur”. És totalment encertat, i molts hi estarem d’acord, ara cal passar de les paraules als fets. 

Des de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut, fa anys que venim reivindicant aquesta aposta decidida i ferma pels joves, i veiem en la reforma de la llei una gran oportunitat per establir les bases d’aquest canvi, juntament amb una inversió econòmica i material suficient que permeti desenvolupar i materialitzar tot allò que es plantegi en el futur Pla Nacional de Joventut.

Acabem amb una reflexió, sovint es parla de posar el jove al centre de les polítiques de joventut. Si a aquestes polítiques de joventut no es doten dels recursos materials, econòmics i humans; el que s’està fent es posar al jove al centre, però al centre de la diana de la desil·lusió, la incertesa i la precarietat.

Fem aquesta aposta decidida i treballem conjuntament pels i les nostres joves, que son el nostre futur. 

Jornada de Bones Pràctiques 2021: Polítiques Juvenils en l’escenari postcovid

Després de l’aturada forçada per la Covid, aquest 25 de novembre hem recuperat la presencialitat de la Jornada de Bones Pràctiques. Aquest any, posem el focus en les Polítiques Juvenils en l’escenari postcovid en tres àmbits: salut mental, ocupació i oci nocturn alternatiu. La trobada ha constituït un espai de relació entre professionals de joventut on s’han adreçat temes que ocupen, preocupen i són d’interès pel sector.

La jornada s’ha dividit en dos grans apartats: un primer bloc teòric i un segon bloc participatiu i de debat. 1) En el bloc teòric s’ha fet una breu introducció sobre l’ACPJ (qui som i què fem) i el Bones Pràctiques. Seguidament, s’ha passat a les presentacions dels projectes que s’han incorporat aquest any a la plataforma i hem tingut un espai de preguntes i respostes. 2) La segona part de la jornada ha estat més participativa, amb l’objectiu de fer un debat i reflexió conjunta, compartir experiències i vivències i enfortir vincles.

BLOC TEÒRIC: Presentació de l’ACPJ, el BP i els projectes nous

S’ha fet una breu introducció sobre les línies de treball de l’ACPJ i el BP. A posteriori, hem iniciat les presentacions on cadascuna de les ponents ha explicat: nom del projecte i de què es tracta?, qui l’inicia, on i per què?, funcionament, estructura i processos interns, resultats actuals (comparativa amb abans de la implementació del projecte), punts forts a destacar, complexitats que dificulten la implementació i propostes de millora.

Els projectes que s’han presentat han estat:

Nits Insòmnia: És un projecte d’oci alternatiu nocturn adreçat a joves d’entre 16 i 35 anys de la ciutat de Cornellà de Llobregat i municipis adjacents. Totalment gratuït, el projecte ofereix la possibilitat de gaudir d’un oci diferent del tradicional creat des de les joves i per a les joves. Anualment, el Nits Insòmnia realitza al voltant de 30 activitats distribuïdes en tres programacions d’oci alternatiu, participatiu i de relació durant els caps de setmana de primavera, estiu i tardor. Les activitats que proposen combinen l’oci de caràcter lúdic amb diferents temàtiques, com ara l’educació en sexualitat i afectivitat, tallers, esports, arts, cultures del món o jocs de taula.

Crea2: Es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu d’oferir una formació especialitzada adreçada a joves artistes residents de la ciutat de Lleida que volguessin formar-se com emprenedors/es amb l’objectiu de permetre’ls crear productes per la seva posterior venda, com ara souvenirs de la ciutat, marxandatge o l’embalatge d’ampolles d’oli. Els i les participants són joves d’entre 18 i 25 residents a la ciutat de Lleida, amb una formació o estudis previs relacionats amb les arts. Mitjançant aquesta intervenció de formació artística i d’emprenedoria, es busca millorar l’ocupació de les joves artistes en la ciutat, promovent la seva visibilitat juntament amb la seva professionalització.

XarXaJoves: És un programa pilot d’acompanyament integral per a joves amb problemes de salut mental de 16 a 25 anys i les seves famílies. Pretén oferir suport en relació a estudis, treball, oci saludable, vinculació amb la xarxa, etc. Es desenvolupa a tres territoris: Barcelona Ciutat, Barcelonès Nord i Lleida i està dirigit a joves que presenten problemes de socialització i de vinculació a l’àmbit sanitari, social, formatiu o de lleure, a causa de problemàtiques de salut mental siguin o no diagnosticades.

A continuació, s’ha dedicat un espai a preguntes de les participants a les ponents. Algunes de les preguntes que han sorgit han estat: Com es tenen en compte les diferències de gènere i diferents necessitats que poden tenir els i les joves dins els projectes? De quina manera el projecte inclou una perspectiva de gènere? Com ha evolucionat o respost el projecte durant la COVID-19? Quins reptes té el projecte en el nou context actual?

BLOC PARTICIPATIU: Taules de treball temàtiques: oci, salut mental i ocupació

L’auditori s’ha dividit en tres subgrups al voltant dels tres projectes de les jornades (oci nocturn alternatiu, ocupació i professionalització artística, salut mental), segons les preferències indicades a les inscripcions. Cada grup ha estat moderat per la persona que ha presentat el projecte i per una de les dinamitzadores, qui s’ha encarregat de sistematitzar les preguntes, les propostes i les idees que han sorgit al grup.

S’ha obert debat sobre què ha passat durant la covid i en el postcovid en referència a les polítiques de joventut i en vinculació a cadascuna de les temàtiques adreçades. Com que tots i totes les presents estan estretament vinculades a l’àmbit de joventut, s’ha promogut una conversa horitzontal on tothom hagi pogut compartir opinions i experiències des de la seva perspectiva i vivències. Sent 25 de Novembre, dia internacional contra la violència de gènere, s’ha encoratjat a les participants a incorporar aquesta perspectiva al debat.

Finalment, en acabar les taules de debat, hem tornat a la plenària i cada grup ha fet retorn sobre les idees principals que s’han compartit i els punts més rellevants que han anat sortint.

*En els propers dies, es presentarà un recurs del Bones Pràctiques que inclourà tota la informació recollida de les jornades i de les taules de treball, perquè estigui a l’abast de totes les participants i persones interessades en el tema.

Cerquem tècnic/a per l'ACPJ!

Oferta de treball a l’Associació Catalana de Professionals de Joventut (ACPJ)

Descripció del lloc de treball
La persona contractada serà la responsable tècnica de tots els processos relacionats amb els projectes de l’entitat, la comunicació, l’atenció al públic i la gestió interna de l’ACPJ. En aquest document hi trobareu tota la informació.
Procés de selecció i incorporació:

  • Enviament de CV i formulari fins el 19 d’agost a les 23:59
  • Entrevistes i proves de selecció telemàtiques durant la setmana del 24 al 28 d’agost
  • Relleu i incorporació al lloc de treball a partir del setembre (encara per definir)

Podeu omplir el formulari amb la vostra informació personal i enviar-nos el currículum vitae a l’adreça electrònica amb l’assumpte “OFERTA PLAÇA TÈCNICA ACPJ”.
Read More

6è Premi Culturama a la Innovació Social en Joventut

 Ja està obert el termini de recepció de projectes per a la 6a edició del Premi Culturama Innovació Social en Joventut, una convocatòria que sorgeix per a donar suport a projectes amb caràcter innovador en l’àmbit juvenil que basen el seu desenvolupament en la cultura contemporània per a provocar canvis en la realitat social. Aquesta edició celebra els 25 anys de l’empresa organitzadora, Culturama.
Fins al 12 d’agost a les 14h podran presentar-s’hi qualsevol associació o col·lectiu sense ànim de lucre, però també persones que desenvolupin activitats per a joves dins l’Estat Espanyol.
A la convocatòria se cerquen especialment aquells projectes que vinculen les estratègies artístiques amb l’àmbit juvenil per a impulsar noves perspectives de construcció de coneixement i enfortiment de la ciutadania activa i implicada.
L’experiència guanyadora obtindrà un premi de 1000€, la publicació de l’experiència en el llibre sobre pràctiques innovadores en matèria de joventut corresponent a la present convocatòria (en paper i format digital) i un guardó. Els altres premis seran en forma d’accèssits als quals se’ls editarà també la seva experiència. col·laboradores en l’edició del premi. I en una edició impresa, que serà distribuïda a totes Regidories de Joventut dels ajuntaments de la província de València, a tots els Centres d’informació Juvenil de les províncies d’Alacant i Castelló i a una selecció de 20 facultats d’art del Territori Espanyol.
En aquesta sisena edició el premi compta amb la col·laboració de l’IVAJ-Generalitat Jove, la Diputació de València, la Universitat de València, l’Ajuntament de València, el Consorci Xarxa Joves.net, el Consell Valencià de Joventut, l’Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana i la Universitat Politècnica de València. El jurat estarà format per un/a representant d’aquests col·laboradors més un membre de Culturama S.L.
Des de l’ACPJ us animem a participar-hi!
Més informació i bases
Culturama SL Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana
Culturama SL és una empresa amb una trajectòria de 25 anys en el sector sociocultural. Amb motiu del 15 aniversari de la fundació de l’empresa, i coincidint amb l’inici de l’Any Internacional de la Joventut (2010), varen organitzar la primera edició del premi sobre pràctiques innovadores en matèria de joventut, que va donar com a fruit, el primer “Llibre blanc de pràctiques innovadores en matèria de joventut”.

Mor David Costa, professional de Joventut de Palamós

Dilluns 25 de maig vam acomiadar-nos d’en David Costa Vilalta. En Pep Montes piulava això: «Ens ha deixat un dels nostres. Un bon professional. Un dels millors». En David s’havia conreat en molts àmbits de la vida i del coneixement (llicenciat en psicologia clínica), però en efecte era —i s’hi va considerar fins el final dels seus dies— un professional de joventut, un dels nostres. Va ser durant setze anys el cap de l’àrea de Joventut i Cooperació de l’Ajuntament de Palamós i també soci de l’ACPJ des dels inicis. Tothom que el va tractar sap que en David era un home de fermes conviccions i amb un fi sentit de l’humor, temible en el combat dialèctic però exquisit en les formes. Ens ha deixat prematurament, als quaranta-cinc anys, després d’una llarga i acarnissada lluita contra el càncer. 
Que la terra et sigui lleu, fins sempre camarada! 
David Costa, als estudis de Ràdio Palamós.

Fotografia del David extreta de la notícia publicada a Ràdio Palamós