Visc, convisc… participo!
Visc, convisc… participo!
Visc, convisc… participo! és un projecte de promoció de la participació i l’associacionisme que posa en contacte dues plataformes privilegiades d’interlocució amb els joves: el Consell de la Joventut de Barcelona i els centres d’ensenyament secundari de la ciutat.
Descripció general
Visc, convisc… participo! (VCP!) és un projecte de promoció de la participació i l’associacionisme que posa en contacte dues plataformes privilegiades d’interlocució amb els joves: el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i els centres d’ensenyament secundari de la ciutat. Una seixantena de joves que formen part d’associacions integrades al CJB realitzen un seguit de sessions a les classes de més d’una vintena de centres d’ensenyament amb l’objectiu d’explicar la seva experiència en el món de la participació i els valors que se’n desprenen. Ho fan a través de diverses dinàmiques per amenitzar les sessions, promovent sobretot el diàleg i el debat, per tal que els joves estudiants puguin arribar a les seves pròpies conclusions.
Inicialment, s’aprofiten les classes de tutoria, ètica o educació per la ciutadania (mentre va existir aquesta assignatura) dels cursos de tercer i quart d’ESO per realitzar les dinàmiques, de manera que s’integraven formalment en la programació escolar i curricular de cada centre. Des del 2020, s’implementa un nou format: per potenciar la participació de les joves en els seus centres d’estudis, s’inicia el projecte als cursos de segon i de tercer d’ESO, ja que molts joves es desvinculaven dels seus centres educatius de secundària un cop passaven al batxillerat. Així l’impacte és encara major. A segon d’ESO, les joves aprenen a través de dinàmiques que els permeten adquirir coneixements mitjançant l’experiència, dinàmiques de treball en equip o jocs sobre l’assemblearisme, la participació estudiantil i les formes d’actuació i participació dins els seus instituts. A tercer, les joves aprenen sobre la Participació juvenil en els seus entorns, coneixent oportunitats i col·lectius on poder-se implicar.
La singularitat del projecte consisteix justament en el fet que són joves els que expliquen a altres joves les virtuts de la participació i l’associacionisme a través de la seva pròpia experiència personal. Per tal de desplegar el projecte és necessari un sistema complex de coordinació amb les diverses entitats que hi participen, d’una banda, i amb els equips directius i docents dels centres d’ensenyament, de l’altra. Les associacions troben un nou espai de difusió de la seva activitat i dels seus valors, i els centres d’ensenyament compten amb una fórmula amena, fresca i didàctica per explicar als seus alumnes les nocions bàsiques de la participació democràtica, a més de promoure els mecanismes que tots els estudiants tenen al seu abast per participar en la vida dels centres. El món associatiu connectat amb el món de l’ensenyament, i el món de l’ensenyament connectat amb l’entorn immediat dels centres educatius.
La gran virtut del projecte consisteix en que es tracta d’un programa de promoció de la participació i l’associacionisme impulsat pels propis joves. Són joves que s’adrecen a altres joves. Parlen dels valors de la participació des de la pròpia experiència, es posen a ells mateixos com a exemple, i tenen la credibilitat derivada del fet que són iguals a les persones a les quals s’adrecen. Massa sovint els projectes de participació tenen dificultats per accedir al seu públic objectiu senzillament perquè tenen origen en sensibilitats molt allunyades de les que tenen els mateixos joves. Els llenguatges, els estils, els interessos i les inquietuds dels joves les han de definir els propis joves i han de ser ells, per tant, els que trobin la clau o el desllorigador de les motivacions. Finalment és remarcable que el projecte faci possible la difusió i l’impuls dels mecanismes de participació que existeixen ens els centres educatius i que en termes generals son poc usats.
1. Integra el valor de la participació en el sistema educatiu
Durant quatre sessions que formen part del calendari escolar es treballa de manera explícita i amb una alta qualitat metodològica la participació democràtica, la convivència i el valor de l’associacionisme, de manera que aquests continguts s’integren d’alguna manera en el currículum escolar. Massa sovint els continguts teòrics dels currículums tenen un trasllat difícil o problemàtic a la pràctica en les aules, i aquest projecte ofereix als centres i al professorat un recurs molt valuós que, a més d’uns continguts adequats, aporta la frescor i l’atractiu de la iniciativa juvenil.
2. Aporta solucions a la interlocució juvenil
Tenim assumit que la interlocució amb els joves és una de les prioritats en el treball de tota política de joventut, però els mecanismes per fer-la efectiva són poc clars, difícils d’explicar i d’una gran complexitat pràctica. Aquest projecte, en canvi, d’una manera molt senzilla i eficaç, aprofita el gran espai de relació potencial amb els joves (els centres d’ensenyament secundari) per aportar-hi continguts pràctics amb un mètode que facilita la recepció. Tot sovint les propostes que es traslladen als centres d’ensenyament des de les polítiques de joventut tenen un èxit escàs o dificultats clares de connexió amb els estudiants. En aquest cas, en ser també joves els qui transmeten el missatge, s’eliminen barreres i es garanteix una major fluïdesa. Els centres es converteixen, pel simple fet que hi van joves a explicar les seves experiències pràctiques, en un espai d’experimentació i d’intercanvi d’idees i inquietuds.
3. De la teoria a la pràctica
No s’expliquen les virtuts de la cooperació o la participació des de la teoria, sinó des de l’experiència pràctica. Els protagonistes del món associatiu són els mateixos que en transmeten els valors i fan evident la seva possibilitat real d’èxit. L’evolució del projecte, a més, ha dut els seus responsables a introduir la idea del concurs de projectes de participació, de manera que es mostra amb relativa facilitat la possibilitat real de posar en peu una proposta participativa que respongui a les inquietuds, gustos i desitjos dels joves implicats.
4. Obre portes a les entitats
Amb la multiplicitat d’ofertes i recursos d’oci que els joves tenen al seu abast, els canals tradicionals de comunicació del món associatiu per connectar amb els joves adolescents queden superats. Aquest projecte obre una porta clara i facilita la transmissió del discurs associatiu a un públic ampli i d’una forma amable. D’altra banda, les entitats fan una passa endavant tot explicant la pròpia experiència. I és especialment destacable que els representants de les entitats fan una formació bàsica com a dinamitzadors per poder desenvolupar aquestes tasques.
5. Iniciativa i referents juvenils
El projecte respon a una iniciativa juvenil en la mesura que són entitats juvenils les que lideren i apliquen el projecte. Fan ús dels seus recursos habituals i bàsics (el treball i la implicació voluntaris), però integren el treball d’un professional que en coordina l’execució i els dinamitzadors que són remunerats. En qualsevol cas, l’origen jove del projecte es converteix en una garantia de proximitat quan el discurs arriba als estudiants. És especialment interessant que el missatge a favor de la participació i la convivència arribi als joves a través de l’experiència pràctica d’altres joves que, sense tenir diferències significatives respecte a ells mateixos, han incorporat un missatge i un discurs determinat. Els joves associats, així, actuen com a models o com a referents per als estudiants de secundària. El missatge, és clar, guanya credibilitat.
La responsable tècnica del projecte al 2016 va ser la Tona Fernández, tècnica d’educació del CJB.
Tona Fernández. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Té un postgrau en Projectes de cooperació al desenvolupament i actualment estudia el Grau d’Educació Primària. Ha treballat com a monitora, directora de lleure i com a vetlladora. La del CJB és la seva primera feina relacionada amb l’àmbit de la joventut. A més de ser la tècnica d’educació també s’encarrega de l’àmbit territorial i estudiantil. Compta, d’altra banda, amb un ampli bagatge formatiu en el marc de l’associacionisme, especialment en l’escoltisme.
La responsable del projecte opina
Un dels objectius i reptes més ambiciosos amb els que he estat treballant en els darrers anys és en la millora de la coordinació de l’associacionisme educatiu, l’associacionisme estudiantil i el territori. Ara mateix podem afirmar que els dos primers estan força assolits però, malauradament, el paper de les coordinadores territorials en el projecte encara és força testimonial. Estudiar la fórmula perfecta perquè cada tipus d’entitat es trobi còmode en la seva funció és un dels reptes de futur que encara queden per resoldre. Hem provat de donar més pes a les coordinadores territorials més consolidades però, sense un bagatge previ, a la pràctica, tot el pes del projecte ha recaigut sobre el CJB. Encara hauran de passar alguns anys més perquè aconseguim que les plataformes vegin aquest projecte com una oportunitat per enfortir els seus llaços i millorar la seva coordinació.
A nivell de dificultats més tècniques podríem destacar les que són de caràcter organitzatiu: coordinar dates d’una setantena de línies amb un grup de dinamització format per 50 persones que estudien (i molts també treballen) tot intentant garantir criteris de territorialitat (equip de dinamització del propi territori del centre) i equitat (que la majoria de persones realitzin el mateix nombre de línies). O també el fet de contactar i accedir als centres sense el suport explícit de l’administració. Afortunadament, en aquest sentit, la majoria de centres participants han anat repetint en edicions successives, de manera que amb l’entrada de només tres o quatre centres nous per curs ens ha permès tenir un creixement lleuger però constant. Aquest fet, a la vegada, ens ha servit per consolidar la part més important de totes: els continguts i la metodologia.
D’altra banda, també tenim força clar que el moment d’expansió i consolidació del projecte (de 5-10 centres al 2009 a pràcticament una trentena el 2014) ha coincidit amb un context econòmic que li ha estat força favorable. Paradoxalment, l’atur juvenil ha facilitat l’engrandiment de la borsa de dinamització que, davant de la impossibilitat de trobar altres feines més estables i més ben remunerades, ha pogut ser partícip d’aquest projecte més fàcilment. Les sessions que realitzen són remunerades però el nombre de sessions que poden arribar a realitzar és tan limitat que resulta impossible d’equiparar amb qualsevol sou, per irrisori que sigui.
La valoració que fan els diferents agents que hi participen (alumnat, professorat, entitats educatives i entitats estudiantils) és força o molt positiva, i una bona mostra d’això és que la majoria repeteix. Ara bé, de cara al futur hem de tenir en compte encara algun factor més que pot debilitar el projecte: d’una banda, la dificultat de poder incidir en els centres més enllà del que duren les sessions. Estem provant fórmules, usant xarxes socials,… però res és més efectiu que la presència de l’equip de dinamització a les aules i aquesta, evidentment, no es pot allargar durant tot el curs. En darrer lloc, també m’agradaria destacar un element no menys important: tenir en compte la pròpia dinàmica de les associacions juvenils, és a dir, tenir present que els relleus no sempre es realitzen de la millor manera (entitats en les quals hi participen moltes persones es queden sense ningú en un any) i que el grau d’implicació i motivació varia en la mateixa mesura que varien les persones que lideren aquestes associacions. Ara bé, aquest dinamisme i diversitat també forma part de la seva gràcia.
No disposem d’informació per aquest apartat.
No disposem d’informació per aquest apartat.
No disposem d’informació per aquest apartat.