Vente pa’ka

admin on 04/03/2015

Vente pa’ka

Vente pa’ka (VPK) és un projecte d’oci alternatiu que s’aplica des de 2006 a Sant Boi de Llobregat i que s’adreça als joves de la població i dels municipis de la comarca.

Descripció general

Vente pa’ka (VPK) celebra al 2021 el seu setzè aniversari. Es tracta d’un projecte d’oci alternatiu que s’aplica des de 2006 a Sant Boi de Llobregat i que s’adreça als joves de la població i dels municipis de la comarca. El seu origen es troba en la demanda directa d’un col·lectiu de joves vinculats a la Fundació Marianao, que va acollir la proposta i en va assumir l’impuls i la gestió directa. Es tracta, per tant, d’un projecte associatiu i amb vocació de servei públic, que basa tota la seva activitat en la participació dels joves, que proposen i trien les principals activitats que s’hi realitzen, que estan implicats en la seva gestió i que són presents en els processos d’avaluació.

Les activitats són nocturnes (de 22,00h a 3,00h) i tenen lloc fonamentalment els divendres i dissabtes, amb quatre línies de programació: tallers culturals, esports, activitats extraordinàries i espais joves oberts no dirigits. Al llarg de les setze edicions realitzades fins al moment s’ha consolidat un model organitzatiu que, a més de posar per davant la Participació juvenil, promou la col·laboració amb l’ajuntament i amb nombroses entitats del municipi. Les activitats tenen lloc al centre de la Fundació Marianao, en equipaments públics com poliesportius i centres educatius, i en les seus de diverses entitats. Més recentment, a causa de la pandèmia de la COVID-19, durant el 2020 i el 2021 van dur a terme múltiple modificacions del projecte, però tenint un gran èxit en l’adaptació del projecte a les restriccions imposades per l’administració pública.

Proposa un oci integrador i saludable amb voluntat de fomentar la creativitat i la Innovació. El projecte planteja sempre un discurs en positiu i no es posicionen contra fenòmens com el “botellón” o l’assistència a activitats d’oci de consum com les discoteques. Es tracta d’un plantejament alternatiu que usa les propostes lúdiques, culturals i esportives com a activitats preventives de possibles conductes de risc, però sobretot per promoure la participació dels joves en la transformació del seu entorn, en positiu. Estimen que en les seves setze edicions han arribat a no menys de 5.000 joves d’entre 15 i 35 anys i asseguren que com a mínim la meitat d’ells han tingut algun tipus de participació activa en la decisió o organització d’activitats.

El novembre de 2006 es va realitzar a la Fundació Marianao la segona edició del Curs de formació de dinamitzadors d’oci alternatiu juvenil. Els seus alumnes van realitzar les seves primeres pràctiques en la organització inicial del VPK. Aquest va ser l’origen del projecte.

Cada edició es realitza seguint el curs acadèmic, és a dir, a cavall de dos anys, i consta de tres fases. Cada fase inclou la programació de sis caps de setmana. La primera fase té lloc els mesos d’octubre i novembre, la segona febrer i març i la tercera maig i juny. En cadascuna d’elles es programen activitats culturals, esportives, espais oberts d’accés lliure per als joves i esdeveniments extraordinaris.

Les activitats tenen lloc els divendres i els dissabtes al vespre i a la nit, a partir de les 22h. Per primera vegada, en el projecte de 2016 es preveu ampliar l’horari els dissabtes a la tarda, organitzant activitats de 18 a 20h, per facilitar la participació dels més joves, a partir de 15 anys.

Durant l’any 2020 i 2021, una gran part de la programació del Vente Pa’ka va passar a ser telemàtica a causa de les restriccions imposades per fer front a la pandèmia de la COVID-19, que limitaven les activitats grupals, el moviment i les activitats nocturnes amb el cobrefoc. Com totes les joves eren a casa, totes les activitats van passar a ser realitzades via Zoom amb les talleristes – menys els esports, que van haver de ser anul·lats -, avançant l’horari de les activitats de les 20h a la 1h.

Aquesta situació va comportar una reinvenció de les activitats ofertades, adaptant varies al format virtual, però també amb novetats com els campionats online autogestionats per grups de joves e-gamers a través de Twitch. A través d’aquestes noves activitats, es va poder arribar a nous col·lectius, com joves usuaris de Twitch, persones amb mobilitat reduïda, amb fòbies, joves amb dificultats per desplaçar-se físicament a les activitats per manca de transport… Durant els mesos amb majors restriccions, es van oferir accions i tallers en temes emocionals i d’acompanyament de joves fins al març de 2021.

Desde maig de 2021, en canvi, s’ha tornat al format presencial, ja que la major part dels joves tenen ganes d’estar a fora. Tot i que les activitats esportives es troben encara limitades per el contacte constant entre joves, a la Fundació Marianao s’han représ les activitats culturals, amb una gran participació de joves que volen utilitzar algun dels espais, com ara amb accions de poesia emparada i/o l’organització d’escape rooms, ambdós projectes organitzats i auto-gestionats per les joves.

De cara al setembre de 2021 s’espera reactivar els esports, però encara tenint en compte qualsevol repte que pugui venir lligat a la situació epidemiològica.

El pressupost anual del projecte gira al voltant dels 70.000 euros. D’aquesta quantitat, uns 15.000 euros es dediquen a la despesa directa d’activitats, i la resta es destina fonamentalment als recursos humans, per finançar l’equip que descrivim més avall.

Per entendre l’estructura de la despesa, podem desglossar els costos de la tercera fase de la vuitena edició (maig i juny de 2014) i de la novena edició (maig i juny de 2015).

La despesa més significativa és la que es destina als talleristes o conductors d’activitats. El 2014 van ser 4.235,36 € i el 2015 5.624,74 €. Pel que fa a material divers per a les activiatats, el 2014 van ser necessaris 796,15 € i el 2015 824,84 €. Finalment, el 2014 van gastar 255,62 € en difusió, mentre que el 2015 foren 365,42. La tercera fase del VpK de 2014, per tant, va costar 5.287,13 €, mentre que la mateixa fase de 2015 van suposar 6.815 €.

Per les xifres especificades es pot comprovar que, malgrat les dificultats econòmiques comunes a tots els projectes adreçats als joves al conjunt del país, VpK consolida la seva dimensió i aconsegueix un creixement moderat però significatiu.

Per al finançament del projecte la Fundació Marianao rep suports econòmics diversos. Els ajuts rebuts durant 2014 van ser els següents:

Ajuntament Sant Boi: 38.000€
Generalitat, departament de salut: 8.000€
Generalitat, acció cívica i benestar: 13.000€
Fundació la Caixa: 12.000€
Obra social Banc Sabadell: 6.000€
Fundació Abertis: 6.000€

L’estructura per a l’any 2015 va ser pràcticament la mateixa, amb la diferència que no es va comptar amb el suport de l’Obra Social de Banc Sabadell. Aquesta pèrdua, però, es va compensar amb l’ajut de 5.000 € concedit per l’empresa Abertis. Els anys posteriors, el pressupost anual rondava els 74.500€, dedicat a personal, talleristes, material, transport i lloguer d’infraestructures.

L’estructura per a l’any 2020-2021 va canviar: actualment el pressupost es menor, només 63.000€ destinats a la despesa directa per a les activitats i recursos humans. Actualment, el projecte continua rebent subvencions de l’Ajuntament de Sant Boi, els departaments de Salut, Cultura, Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, la Fundació la Caixa, Fundació Abertis i esport.cat.

L’equip que desplega el projecte l’integren vuit persones amb dedicació diversa. Les descrivim segons la seva participació en l’edició realitzada l’any 2015.

Es compta amb una coordinadora general del programa (Míriam Rodríguez), que treballa a jornada completa a la Fundació Marianao però que dedica només un 20% de la seva jornada, aproximadament, al Vente pa’ka, i un responsable directe (Xavier Navarro) de la seva aplicació, amb 33 hores setmanals, aquestes sí, íntegrament dedicades al projecte.

L’execució directa és a càrrec de dos animadors socioculturals (Fabián Moreno i Regina Garcia) a 25 hores setmanals cadascun, que comptem amb el suport de dues dinamitzadores socioculturals (Roser Fernández i Anable Pérez), que dediquen 12 hores setmanals a la seva feina.

Cal també la participació estable de dos àrbitres (Sergio Gil i Abdellatif Benajiba) per a les activitats esportives, i en la darrera edició es va comptar també amb una monitora de lleure educatiu (Esther Suriol) en pràctiques.

En la vuitena edició es va comptar amb 24 joves voluntaris per a l’execució de la programació, i amb 38 talleristes.

Al 2021, el projecte era desenvolupat per dos dinamitzadores joves, a càrrec de les tasques de caire sociocultural del projecte, les quals compten amb una formació superior en l’àmbit sociocultural i esportiu. Es justament aquesta figura jove dinamitzadora un dels aspectes claus del projecte al encarregar-se de controlar i preparar les instal·lacions per a les activitats. A més, és la responsable de rebre els talleristes que condueixen les activitats programades i vetllar constantment per a que se sentin a gust i tinguin tot el necessari per a l’activitat.

No obstant, el paper més important és el que desenvolupen els joves participants: el dinamitzador ha de ser una figura activa, que rep i dóna suport als participants, però que interactua amb ells i provoca la seva implicació amb el projecte, a través de la cura i la proximitat. Amb això, el dinamitzador aconsegueix la fidelització del participant, fomentant la seva posterior participació amb la proposta i/o organització i lideratge de noves activitats.

La programació s’adreça a tots els joves d’entre 15 i 35 anys d’edat de Sant Boi de Llobregat i de les poblacions de la comarca. La participació i inscripció a totes les activitats és gratuïta.

En línies generals, estimen que en les setze edicions realitzades s’ha comptat amb la participació de més de 10.000 joves d’aquestes edats, amb una participació mitja de 845 joves per any.

En el 2015 es va comptabilitzar 2.604 usos en total, entre participants a activitats esportives i culturals. Queda clar, per tant, que hi ha un elevat grau de repetició en la programació per part d’un nucli consolidat de joves usuaris. Des del 2016 fins a l’actualitat, hi ha hagut una participació total d’aproximadament 5.000 joves, mostrant la consolidació i popularitat del projecte entre els beneficiaris del municipi i de la comarca.

En les darreres edicions hi participaven una mitja de 300 joves per cap de setmana, tot i que amb les edicions on-line, van participar-hi una mitja de 120-150 joves per cap de setmana. Aquesta diferència s’explica per la cancel·lació de l’oferta d’oci alternatiu centrada en els esports, ja que la lliga esportiva fa molts anys que s’organitza i sempre comptabilitza molts participants i espectadors.

La primera dada a tenir en compte és que l’origen del projecte es troba en una demanda explícita dels joves de l’entorn de la Fundació Marianao. Des del primer moment, a més, els organitzadors efectius foren alumnes dels cursos de dinamització que la mateixa entitat va organitzar l’any 2006.

En qualsevol cas, la filosofia del projecte es basa en una estructura horitzontal, intentant que totes les propostes d’activitat responguin a peticions dels propis joves. Eviten, tal com diuen explícitament, la direcció vertical de la programació. Actualment, l’entitat fomenta de forma completa la Participació juvenil a través de la figura dels MVPK joves, un grup d’entre 20 i 25 joves que organitzen i auto-gestionen part de les activitats. En el cas del confinament de 2020, se’ls va proporcionar equips per a aquells que no podien participar en les activitats a causa de la bretxa en la digitalització.

En aquest sentit, asseguren que dels més de 5.000 joves que durant totes les edicions realitzades fins al moment han participat al programa, almenys el 50% han tingut alguna participació activa en l’organització, com a col·laboradors, voluntaris o en dinàmiques per a recollir propostes d’activitats.

VPK és un projecte originat, desenvolupat i executat per la societat civil. La Fundació Marianao en té l’impuls i en manté la coherència.

En el desplegament de l’activitat, però, és necessària la col·laboració amb altres entitats de l’entorn, sobretot del propi barri de Marianao, però eventualment de tot el municipi.

L’any 2015, la seva memòria esmenta la col·laboració amb dues entitats del municipi (Associació Fotogràfica de San Andreu i Associació Lúdica Interestel·lar), i amb la gran majoria de centres d’ensenyament secundari de la ciutat. Més recentment, han treballat amb l’Associació LGTBIQ+ de Sant Boi, així com Marianao té cor, per a dur a terme accions de suport i acompanyament, a més de grups de joves no associats.

En tractar-se d’una entitat privada no té sentit el concepte de transversalitat.

Per fer possible el projecte es col·labora amb l’Ajuntament, sobretot per aconseguir la disponibilitat de diversos equipaments esportius i educatius i, puntualment per a l’organització d’alguna activitat concreta, com la Nit sobre rodes. Inicialment, els equipaments públics eren sobretot emprats per a realitzar les activitats d’esports. Des del 2021 estan col·laborant també per a activitats més culturals, com la cloenda celebrada al museu de Sant Boi.

S’avalua de forma continuada, segons expliquen en les memòries.

Tanmateix no s’especifica quin procediment d’avaluació s’usa.

A les memòries hi ha un gran detall a l’hora de comptabilitzar els participants a cadascuna de les activitats, de manera que és possible resseguir l’evolució de l’impacte de la programació.

És especialment significatiu que un projecte d’oci alternatiu el lideri una entitat. Allò habitual en aquest tipus de programes és que sigui l’administració que la impulsi, per bé que ho faci amb un alt nivell de participació d’entitats o joves. En aquest cas, però, la iniciativa és completa per part de la Fundació Marianao i el mètode de treball utilitzat converteix els joves en protagonistes de pràcticament totes les actuacions. El volum i l’impacte assolit és inèdit en activitats organitzades per entitats associatives, i la continuïtat del projecte, ininterrompuda des de 2006, és un indicador d’èxit molt clar. L’absència de projectes similars arreu del territori ens permeten afirmar que VPK ha consolidat un model que podríem prendre com a exemple per a desenvolupar-se en altres indrets.

1. Planteja un programa d’oci alternatiu en positiu
La programació es planteja com una alternativa a altres estils d’oci, en positiu, i en cap cas com una confrontació o amb un missatge negatiu i excloent. Massa sovint la prevenció de riscos es realitza tot negant la possibilitat d’altres models, però des de les polítiques de joventut sabem que aquesta fórmula sempre és contraproduent, que genera refús i tot sovint l’efecte contrari al desitjat. VPK no diu als joves quines coses no han de fer: els proposa alternatives interessants.

2. Els continguts els decideixen els propis joves
Les propostes d’activitats són les que resulten més atractives per als joves, i són ells mateixos els que les proposen, a través de diverses vies de participació. De fet, l’origen del projecte el trobem en una demanda dels propis joves, i l’organització intenta mantenir com a criteri general la seva participació en la presa de decisions.

3. Integra treball professional i voluntaris
L’equip responsable del desplegament del projecte està format per tècnics ben capacitats i, per tant, compta amb una direcció professional. Al mateix temps, però, incorpora el treball voluntari de molts joves en l’organització. En cada fase hi ha més d’una vintena de joves, que combinen la participació amb el treball voluntari. Treball professional i voluntariat, per tant, són compatibles en aquest projecte.

4. El projecte el lidera una organització associativa
La Fundació Marianao ha estat des del principi la impulsora del projecte i ha sigut capaç de consolidar-lo i fer-lo créixer. És especialment rellevant que sigui així perquè aquest tipus de projectes es despleguen habitualment gràcies a la iniciativa de l’administració local i això fa que el primer repte que hagin d’assolir sigui arribar a un grau rellevant de participació. En el cas de VPK la participació és en l’origen de projecte i en tot el seu desplegament.

5. És un bon exemple de dinamització sociocultural
En un moment en el qual es produeix un cert ressorgiment de la idea d’animació o dinamització sociocultural, amb les noves fornades de titulats de formació professional en aquest àmbit, és especialment rellevant que en l’equip de gestió de VPK hi hagi almenys cinc persones que responen a aquest perfil. A més, la que figura en l’actualitat com a responsable del projecte va iniciar la seva formació en els cursos de la pròpia entitat, de manera que ha viscut tot el procés de creació i creixement de VPK. Les polítiques de joventut necessiten recuperar la interlocució directa amb els joves i això només s’aconsegueix gràcies al treball directe, de carrer, d’animadors o dinamitzadors.

El projecte el lideren Xavier Navarro Vidal, responsable de VpK, i Míriam Rodríguez López, coordinadora.

Xavier Navarro Vidal (Sant Boi, 1989). Animador sociocultural, estudiant el grau d’educació social. Des de petit ha participat en el Casal Infantil i Juvenil de l’entitat. L’any 2006 va fer el curs de participació social “Curs de dinamitzadors d’oci juvenil” i es va vincular al projecte d’Oci nocturn alternatiu com a dinamitzador. Des del 2011 és el responsable del projecte.

Miriam Rodríguez López (Sant Boi, 1983). Educadora social, treballadora de l’entitat des del 2004. Experiència d’educadora en el lleure amb infants i adolescents, projectes de suport a l’escolarització, programa de participació amb joves, projectes de formació per a joves, coordinadora dels programes d’adolescència i joventut i actualment desenvolupant funcions de cap d’àrea de comunitat educadora (infància, adolescència i joventut).

Els responsables del projecte opinen

VPK és un projecte força consolidat i amb una gran capacitat per concentrar la participació dels joves a la ciutat. Però això no sempre ha estat així.

En un primer moment, hi va haver reticències per deixar en mans dels joves la gestió del projecte i del seu oci. L’aposta de l’equip professional que hi havia darrera va facilitar aquest procés, donant confiança als joves. Ara ja podem afirmar que els joves gestionen el seu oci de forma autònoma, saludable i cooperativa.

Durant els 8 anys de vida del projecte s’han experimentat diversos aprenentatges que han fet possible l’empoderament i el protagonisme dels joves. Els joves vinculats han tingut l’oportunitat de crear un projecte, liderat per ells mateixos (amb l’acompanyament dels referents en un primer moment), decidint i gestionant el propi oci. Tots i totes hem après que, si tenen les oportunitats i les eines per fer-ho, els joves són capaços d’organitzar-se i d’experimentar processos molt satisfactoris.

També assenyalem que el projecte ha anat creixent i canviant al llarg dels anys per tal d’ajustar-se a les necessitats i les circumstàncies del moment. Així, es va iniciar amb edats de 16 a 30 anys i es va canviar per 15 a 35 anys, ja que hi havia demanda de participació dels joves amb edats més avançades.

La metodologia també ha sofert diversos canvis, com ara incloure de forma més directa les persones participants, talleristes i voluntaris en la programació de les accions. En l’actualitat, tota la programació d’activitats sorgeix de les propostes dels participants al projecte per afavorir una major vinculació.

Actualment el projecte està immers en un procés de qualitat, on totes les fases (planificació, execució i avaluació), queden registrades en eines que ens permeten la recollida de la informació necessària per obtenir els indicadors i els resultats dels objectius plantejats.

És un projecte viu, canviant, dinàmic i en constant creixement. Actualment estem treballant en una nova proposta per oferir activitats els dissabtes al voltant d’una temàtica i començant en horari de tarda, afavorint així una major participació. La participació els dissabtes és normalment més baixa degut a la dinàmica d’oci més tradicional dels participants.

L’èxit d’aquest projecte es basa a donar eines i oportunitats als joves perquè puguin ser els veritables protagonistes de la seva història, en aquest cas, del seu oci. La experiència ens demostra que la cura del procés, el respecte del temps de formació dels joves i la autonomia del col·lectiu juvenil per entomar el lideratge de projectes com aquest, són les claus de l’èxit. Més enllà dels objectius que persegueix el projecte, és l’empoderament d’aquest col·lectiu juvenil el que cobra sentit. Aquest procés els ha educat en el valor de la participació i de la transformació i millora del seu entorn. L’esforç invertit repercuteix en els participants, que comencen a desenvolupar competències participatives.

Es tracta de confiar en els joves i ajudar-los a caminar en el món de l’acció social. Deixem que siguin ells els responsables dels seus errors i èxits, aconseguim que assoleixin un grau de maduresa i creixement personal, i això els converteix en ciutadans actius que participen en la millora del seu entorn més proper.

Web de la Fundació Marianao

Web de VPK

Projecte Vente pa’ka 2016

Memòria 3a fase 9a edició

Memòria 3a fase 8a edició

Memòria 3a fase 7a edició

Tríptic A 1a fase 9a edició / Tríptic B 1a fase 9a edició