El futur laboral dels joves a debat
El futur laboral dels joves a debat
La jornada de la Seu es relacionava amb el treball i sobre quina tasca i responsabilitats vers la situació laboral, la cerca de feina i el futur professional tenien les treballadores i els treballadors en l’àmbit de la joventut.
La majoria dels i de les participants provenien de les comarques del pirineu i prepirineu a on comparteixen una mateixa realitat: un territori amb poca població ( < 20.000 habitants per comarca), pocs recursos i els professionals són, la gran majoria, dins el sector públic o es mouen en l’administració. Són tècniques i tècnics dels consells comarcals i els ajuntaments. No hi ha treballadors en el sector privat i escassos en el tercer sector que donen servei o acompanyament a les persones joves.
En relació als projectes o serveis per la inserció laboral o emprenedoria tenen avantatges i inconvenients. Els dos factors més positius i destacats són que els professionals estan en tot el seu procés (disseny, implementació, avaluació) i el tracte amb la resta d’àrees és directa i horitzontal (de igual a igual, estan contractats per la mateixa administració), tenen taules d’agents (promoció econòmica, educació, SOC…) i poden fer xarxa i anar a la una, cosa que entre departaments de la Generalitat sembla més complicat: Direcció General de Joventut (DGJ) i Empresa i Ocupació o amb Ensenyament… els departaments no van coordinats i es malbaraten recursos. L’exemple clar és el del programa de la Garantia Juvenil (efectivitat del territori vs poca eficiència dels actors SOC-DGJ- Ensenyament…).
Sobre els inconvenients, la majoria es basen en els recursos. Fora de les subvencions no hi ha més finançament (a vegades els projectes es fan a mida de la subvenció corresponent, fent que el projecte perdi força. A les comarques molt petites moltes vegades no arriben aquestes subvencions perquè des del SOC es fa servir un criteri poblacional. Es reivindica que es puguin fer projectes adaptats a la realitat, que es puguin dimensionar en funció de la població que es tingui, i no partir amb un nombre que ja és inabastable. I, per un altre costat, tampoc hi ha recursos per derivar els joves.
Jose Giménez i Marta Solano, responsables d’En Trajecte, ens van descriure detalladament la bona pràctica de Terrassa que ha entrat a la plataforma aquest 2017, que s’adreça específicament a nois i noies de 16 a 20 anys amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat i evitar la seva desvinculació del sistema educatiu. La tercera edició ha consolidat el projecte. El fet de que aquest projecte-servei sigui externalitzat, fa que els treballadors i les treballadores siguin més flexibles en horaris, s’adaptin més en aquest. D’aquesta manera poden tenir una visió més global i holística de les necessitats dels joves, i no una visió parcel•lada (com pot tenir un servei específic de l’administració). Per la quantitat de població de la ciutat i comarca, es poden permetre fer una selecció dels joves que realment volen participar del projecte i els que no encaixen, són derivats a altres recursos.
El debat, conduït per Carlos Enjuanes, va iniciar amb un recull d’algunes de les conclusions que sorgiren en el desenvolupament de l’espai de Treball del PATJ 2020 “Transició Escola Treball amb perspectiva de Mobilitat Social” Aquestes enllaçaven amb les qüestions obertes de la presentació de la bona pràctica “En Trajecte” i les que es posaven sobre la taula a debat:
- La importància del programes TET en el desenvolupament de futur del jove.
Cal donar un major èmfasi en les polítiques de Joventut per a joves en situació de risc - L’oferta formativa ha de tenir una coherència i cadència adequada.
- Cal millorar els ponts i la relació amb el món empresarial.
- S’ha de poder garantir l’estabilitat dels professionals de Joventut.
Cal millorar eines per afavorir un major coneixement dels recursos i del treball en xarxa.
Quina és la missió dels professionals de joventut en relació amb el futur laboral i professional dels joves?
La reflexió central fa referència a la millora de la situació, competències i oportunitats de les persones joves en l’àmbit laboral actual o futur. El paper o els papers del o de la professional de joventut en relació a l’ocupabilitat del jove es veu reflectida en una barreja de referent del jove, de persona que deriva a altres programes o com a propi gestor de programes d’ocupació. És comú la visió de la figura de referent, realitzant seguiment i avaluació de la participació dels joves en programes d’ocupació així com establint una ruta coherent a les necessitats del jove. Tanmateix sorgeixen dificultats a l’hora desenvolupar projectes i accions d’ocupació adaptats a les necessitats territorials del joves. Aquestes dificultats són principalment la manca de recursos, d’una informació adient sobre el desenvolupament del projecte o dificultats burocràtiques.
Com ho fem per acompanyar-los a l’hora de prendre les decisions que condicionaran el seu projecte vital?
La feina de les i els professionals de Joventut en l’àmbit de l’ocupació i l’ocupabilitat es transversal. Porta implícita el treball o acompanyament en altres àmbits atès que els joves usualment arriben amb problemàtiques diverses. Acompanyar-los de forma integral es quelcom necessari. Hi ha un desencantament general amb els programes de Garantia Juvenil i s’hi detecten diferents problemàtiques com la rigidesa en la seva estructura, una limitada distribució territorial i la incertesa de la continuïtat dels impulsors un cop s’acabi el programa. Hi ha la sensació de que es coneixen els diferents recursos i programes que hi ha per millorar l’ocupabilitat dels joves però després aquests no existeixen en territoris més rurals o sense una localitat gran. Cal que les i els professionals de Joventut tinguin espais de intercanvi de bones pràctiques o formació en el desenvolupament dels diferents programes.
Quina ha de ser la nostra relació amb les àrees d’educació i de treball?
Es denota que l’àrea de Joventut a vegades queda dispersa entre els programes i actuacions d’altres àrees. En l’àmbit del treball i ocupabilitat dels joves, les àrees que tenen més incidència són Educació i Treball, i hi ha una opinió generalitzada que no hi ha una coordinació i cooperació horitzontal al mateix nivell. Tanmateix es diferencien dos nivells pel que fa a l’àmbit territorial: en l’àmbit municipal aquesta coordinació és més propera i eficient i pivota en gran mesura de la persona que n’estigui a càrrec i la relació amb els professionals de Joventut. A nivell supramunicipal les polítiques de Joventut no queden reflectides clarament en el programes d’altres Departaments, probablement per la rigidesa d’estructura d’aquests. També hi ha una diferència entre l’àmbit d’Educació, on si es nota una major flexibilitat en les actuacions i polítiques pel que fa a l’atenció a joves des de la perspectiva de Joventut; i no és així pel que fa a la relació amb el SOC, on la seva rigidesa i sistema burocràtic fa difícil la col·laboració i coordinació.
Aquestes reflexions porten implícites la rellevància que té i la que cal que tingui Joventut com a àrea i per tant, com a element primordial de les polítiques transversals de Joventut i el disseny de les actuacions, especialment en l’àrea d’ocupació i ocupabilitat.