Més de 200 persones han participat en les jornades de Bones Pràctiques realitzades durant el mes de març en cinc punts de la geografia catalana per presentar projectes i reflexionar sobre les polítiques de joventut. Professionals, estudiants, responsables polítics i professors universitaris han participat a les sessions que van tenir lloc a Barcelona, Reus, Mollerussa, Vic i Palafrugell i que van deixar testimoni d’una quinzena de projectes que s’executen amb èxit des de fa, com a mínim, cinc anys arreu del país.

L’Associació de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) va organitzar els cinc actes amb un mateix esquema: una presentació de l’entitat i de la plataforma de bones pràctiques, una breu ponència de caràcter teòric que aportava elements per al debat posterior, la presentació de tres dels projectes inclosos a la plataforma, i un debat obert amb els seus tècnics responsables. Els projectes es van agrupar segons cinc temàtiques diferents: creativitat i participació; vincle, apoderament i procés d’acompanyament; motivació en el procés de desenvolupament; el paradigma de l’oci; i la gestió participativa com a element clau.

En els debats es va contrastar la visió pràctica dels professionals responsables dels projectes amb el posicionament teòric dels ponents. Les preguntes i aportacions dels participants a les jornades, però, van obrir nombrosos temes de debat que ni tan sols havien estat previstos. En conjunt es va visualitzar la complexitat i riquesa de les polítiques de joventut, que permeten incidir des de la base en pràcticament tots els àmbits de la gestió pública. Un cop més, es va posar de relleu la dificultat de comptar amb recursos suficients per desenvolupar correctament els projectes, i la doble perspectiva, política i tècnica, a l’hora d’analitzar la Viabilitat de les propostes presentades. Especialment polèmics i enriquidors van resultar els temes de participació, en el debat obert a Palafrugell, i les qüestions lligades a l’oci, la prevenció de consums i la relació dels joves amb les drogues, a Vic.

El coordinador de la plataforma, Pep Montes, va destacar en cadascun dels actes el fet que els projectes de bones pràctiques demostren que hi ha un elevat grau de qualitat en bona part de les polítiques de joventut que s’apliquen damunt del territori, però que els professionals no les coneixen de forma suficient. Per aquesta raó va defensar un cop més la necessitat de comptar amb un instrument com la plataforma, útil per a compartir propostes i generar referents positius per als professionals, que tot sovint treballen de forma aïllada i necessiten suport.

Les jornades han estat possibles gràcies al suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat i a la Diputació de Barcelona, però en tot moment es va destacar la gestió independent de la plataforma, que en cap cas està condicionada per directrius institucionals o polítiques. La major part de participants, d’altra banda, van valorar molt positivament el fet que les jornades tinguin lloc arreu del territori, i no només en les grans ciutats o capitals de demarcació, sinó en municipis mitjans que tenen un paper articulador i de reequilibri territorial. En aquest enllaç podeu veure la presentació inicial de les cinc jornades.

Durant les setmanes anteriors a les jornades, quatre nous projectes s’han incorporat a la plataforma: BaumannLab, Vente pa’ka, Visc, convisc… participo! i Espai Jove Intercultural. El Consell Avaluador de Bones Pràctiques preveu incorporar encara un parell més de projectes abans de finalitzar l’any, de manera que s’arribarà a la xifra de 19 exemples d’èxit en el treball amb els joves.